dissabte, 26 de setembre del 2009

PUTA VIDA, VIURALA...



Ant pesat mols dies des de l'ultima vegada que baix escriurà. Un estiu dur de passar, la calo per una banda i desaparició de amics i coneguts, un enredera l'altra .Ant acabat amb les meves ganes de fer res.
Salto com a la corda amb les depressions, ara anim enlaira ara anim per terra.
Per l'edat mes aprop del no res, que no pas de la il-lucio de compta amb temps per alguna cosa a fer.-Puta vida.

Sentit a viure, no ni trobo cap, tinc família i cada vegada penso mes el per que de tot plegat.Estem aquí i per fe que? auto destruir el planeta que ens acull, peti i pati i al final al no res , i tot i aquest no res deixa angoixa i dolor enredera. Neixen, vivim uns pocs anys en l'engany de que tot es bonic, mol bonic, a les hores alguna cosa trenca l'innocècia,tot es fals.Au a existí,amb mixt de lluites existencials.Sobreviurà com es por, per arriba sempre rapit a un final.

La política i els polítics amb sembla que ens tinguin als ciutadans com a "bufons de la cort". els hi servim per distreure-ls amb els nostres problema, no pas per res mes. Els distrèiem i m'entres tan cobrant sous astronòmics, no som persones, som una excusa .I tu, tu ni tens sou ni tens feina,ni tens opció a trobar-na. Jo amb sento que si alguna cosa soc dins del concepta de univers, es que soc "deixalla aspaia'l"


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada