Tardo en escriure, per que la meva historia continua sent una historia de foscor, de espiral sens fi,que porta el meu dia a dia a la desesperació. No existeix un altra mon que el mon de les factures, dels impostos, de la desesperació.
No tindre diners per arribar a finals de mes, no tindre ni tan sols diners per sortir a busca feina. Un autònom censa feina es una persona censa recursos, perseguida i massacrada per tothom. Res no ajuda ni tan sols el temps!, la llum i el gas, en un hivern tan llarg ensorra encara mes l’economia.
Realment com a dona en aquets moments no entenc el perquè de porta fills el mon. Mes persones a peti, instruments per sostindré la economia de uns pocs: Dirigents de grans multinacionals, banques, politics, inversionistes, que no donen cop Que necessiten molts humans per que els hi faixin la feina bruta de moure la roda dels seus imperis. Humans que treballin i cobrin sous de misèria i necessitin genera dependència de consum, per torna el sous al "sers superiors” i a mes a mes hipotecant fins el que no es te. Aquesta es la economia que sostén el mon de mones en el que vivim. Tenint amb conta que si els seus imperis funcionen censa tants humans, aquets, es queden a la marge de tot, ja no son persones en cap aspecte, perderen tot tipus de personalitat, tot tipus de llibertat. Tan sols son sers que sobreviuen
I no parlo de les guerres que es promouen i es mantenen segons capritxos dels “sers superiors”- Els humans que sobren els eliminem, amb tots els mitjans possibles: guerres, virus o depressions psicològiques que portades al límit,fent que humans desesperats es treguin aquesta merda de vida I per tot això em de seguir portant vida a aquet mont?-. Si, els nens son mol macos, ens satisfan els nostres egos femenins i els orgulls masculins. Però realment on els portem?
No podem espera que tots cian líders en algun espai superior, no aquets son un mínim dels escollits, la majoria surten del cercla dels mateixos “sers superiors” que des de temps immemorial dominen la terra, i els altre sortiran de quatre mes o menys desarmats que servint-se de impunitats i bones maneres de entabana ,tiraran endavant els seus progenitors.
