I VENEN ELECCIONS

Tot continua funcionant per impulsés dirigits, res es natural o espontani, tot es trepitjar "merda".

No se troba una sortida als paranys per troba feina. Quan tens una edat, Quan tota la vida laboral ha estat al entorn de la mateixa feina.Que fas?... On agafarta, quan les deutes amb els bancs son una corda al voltant del coll!. On trobar la solució?.

A la parella amb recursos limitats ja no la pots "escorre" econòmicament mes. Ni la pots atreure mes cap el teu pou de penalitats.La bombolla sembla no tindre fi.

Els polítics es desqualifica uns als altres res de dona solucions,les energies so per inculpa als uns a els altres de totes les coses que no ban be, pro energies per oferir resultats positius cap.-AQUELL PARTIT NO HO HA FET VE, EL ALTRE NO ES MULLA PER QUE ES DEU A UN TERCER, L'ALTRE NO TE PROU FORÇA PER IMPOSA SOLUCIONS. UN ALTRE NO ENTREN AL PAIS.

Tots continuant prometen millores."MACO".-FINS QUE GOVERNIN.

DESTRUIM EL PROPI PLANETA AMB VORACITAT

Continuo amb la meva deprecio existencial. Quin sentit te nexe?. Quin viure?. Que hi aportem a aquesta merda de vida?. Mils, milions de persones destruint amb voracitat el propi planeta. Sentit o lògica, no en te.
M’agradaria trobar respostes, però no hi ha manera, l’ única resposta que hi trobo es que de sentit cap ni un.- som l’animal mes depredador que el propi univers va posa en aquet planeta am l’únic sentit d’apostar per el temps que tardaríem en destruir-lo. El morbo de se un univers masoquista que gaudeix amb el patiment i el sofriment dels essers vius.

Mon de mones

Tardo en escriure, per que la meva historia continua sent una historia de foscor, de espiral sens fi,que porta el meu dia a dia a la desesperació. No existeix un altra mon que el mon de les factures, dels impostos, de la desesperació.
No tindre diners per arribar a finals de mes, no tindre ni tan sols diners per sortir a busca feina. Un autònom censa feina es una persona censa recursos, perseguida i massacrada per tothom. Res no ajuda ni tan sols el temps!, la llum i el gas, en un hivern tan llarg ensorra encara mes l’economia.
Realment com a dona en aquets moments no entenc el perquè de porta fills el mon. Mes persones a peti, instruments per sostindré la economia de uns pocs: Dirigents de grans multinacionals, banques, politics, inversionistes, que no donen cop Que necessiten molts humans per que els hi faixin la feina bruta de moure la roda dels seus imperis. Humans que treballin i cobrin sous de misèria i necessitin genera dependència de consum, per torna el sous al "sers superiors” i a mes a mes hipotecant fins el que no es te. Aquesta es la economia que sostén el mon de mones en el que vivim. Tenint amb conta que si els seus imperis funcionen censa tants humans, aquets, es queden a la marge de tot, ja no son persones en cap aspecte, perderen tot tipus de personalitat, tot tipus de llibertat. Tan sols son sers que sobreviuen
I no parlo de les guerres que es promouen i es mantenen segons capritxos dels “sers superiors”- Els humans que sobren els eliminem, amb tots els mitjans possibles: guerres, virus o depressions psicològiques que portades al límit,fent que humans desesperats es treguin aquesta merda de vida I per tot això em de seguir portant vida a aquet mont?-. Si, els nens son mol macos, ens satisfan els nostres egos femenins i els orgulls masculins. Però realment on els portem?
No podem espera que tots cian líders en algun espai superior, no aquets son un mínim dels escollits, la majoria surten del cercla dels mateixos “sers superiors” que des de temps immemorial dominen la terra, i els altre sortiran de quatre mes o menys desarmats que servint-se de impunitats i bones maneres de entabana ,tiraran endavant els seus progenitors.

PUTA VIDA, VIURALA...

Ant pesat mols dies des de l'ultima vegada que baix escriurà. Un estiu dur de passar, la calo per una banda i desaparició de amics i coneguts, un enredera l'altra .Ant acabat amb les meves ganes de fer res.
Salto com a la corda amb les depressions, ara anim enlaira ara anim per terra.
Per l'edat mes aprop del no res, que no pas de la il-lucio de compta amb temps per alguna cosa a fer.-Puta vida.

Sentit a viure, no ni trobo cap, tinc família i cada vegada penso mes el per que de tot plegat.Estem aquí i per fe que? auto destruir el planeta que ens acull, peti i pati i al final al no res , i tot i aquest no res deixa angoixa i dolor enredera. Neixen, vivim uns pocs anys en l'engany de que tot es bonic, mol bonic, a les hores alguna cosa trenca l'innocècia,tot es fals.Au a existí,amb mixt de lluites existencials.Sobreviurà com es por, per arriba sempre rapit a un final.

La política i els polítics amb sembla que ens tinguin als ciutadans com a "bufons de la cort". els hi servim per distreure-ls amb els nostres problema, no pas per res mes. Els distrèiem i m'entres tan cobrant sous astronòmics, no som persones, som una excusa .I tu, tu ni tens sou ni tens feina,ni tens opció a trobar-na. Jo amb sento que si alguna cosa soc dins del concepta de univers, es que soc "deixalla aspaia'l"

GASPAR HERNANÀNDEZ.(EL SILENCI )

EL SILENCI

No pensis que faràs el ridícul, tot i que saps perfectament que el faràs.?aqui a un no res hi haurà dos o tres espectadors que començaran a riure i la resta de públic s'hi afegirà, i amb una mica de sort creuran que és una broma de comiat, un final d'acte amb un nùmero d'humor in clòs.
Un llibre
Una descoberta

DE LA CHEF.NÚRIA SOLEY

NÚRIA SOLEY. CHEF DE L'ALMADROCH

NÚRIA SOLEY ,CHEF DE L'ALMADROCH,DENOU

Una sortida de nit, amb va portat a descobrir un petit restaurant a Santa Perpètua de Mogoda, del qual crec que val la pena acostar si. No nomes el menjar era de una qualitat asabcional si no, que la senzillesa i amabilitat de la parella que el porta amb va sembla extraordinària. Els preus son mol econòmics, la carta es una carta per totes las butxaques, Peró si esteu interessats amb la cuina de auto, la Núria os fera gaudi del mes selecta de la seva experiència culinària.